L’auca
- Sr. Cigaló
- 16 may 2020
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 16 may 2020
L'auca és una història pictòrica molt típica de la cultura catalana que, tot i no ser exclusiva del territori, esdevé una de les mostres més representatives del gravat popular català. Està composta per 48 vinyetes emmarcades (en el seu origen rodones i posteriorment quadrades) acompanyades d'un text en forma de vers. Sol representar, sovint de forma satírica, un fet històric, una llegenda o una institució entre molts d'altres temes.
L'atzar i les apostes
Per entendre d'on ve l'auca cal remuntar-se a finals del segle XVI, quan s'origina a Catalunya un joc atzarós d'apostes conegut com "el joc de l'auca".
Sobre el seu funcionament trobem dues versions: La primera diu que aquest constava de 48 boles marcades cadascuna amb un número i un símbol, el joc es desenvolupava de la següent manera: es treien les boles de la bossa, una per una, mentre el públic apostava per intentar endevinar el número o símbol que sortiria. Les boles retirades es col·locaven en un tauler, on hi havia 48 caselles amb els símbols i els números de cada bola, que servia de recordatori per saber les que ja havien sortit. La segona teoria és semblant a la primera però en lloc d'emprar boles utilitza les mateixes imatges retallades o rodolins que fan referència a aquestes. Podem extreure com a conclusió que en ser un joc tan popular els materials variaven depenent de la zona i els recursos dels quals es disposaven.
Aquest joc que ens recorda al famós "quinto" va ser un dels més populars durant els segles XVII i XVIII, al llarg dels quals fou reiteradament prohibit per ser el causant de baralles i endeutaments. Un exemple d'aquelles prohibicions és la Llei XV de la Pragmàtica signada pel rei Carles III d'Espanya el 6 d'octubre de 1771:
“ Prohibo, que las personas estantes en estos Reynos, de cualquier calidad y condicion que sean, jueguen, tengan ó permitan en sus casas los juegos de banca ó faraón, baceta, carteta, banca fallida, sacanete, parar, treinta y cuarenta, cacho, flor, quince, treinta y una envidada, ni otros cualesquiera de naypes que sean de suerte y azar, ó que se jueguen á envite, aunque sean de otra clase, y no vayan aquí especificados; como tambien los juegos del birbis, oca ó auca, dados, tablas, azares y chuecas, bolillo, trompico, palo o instrumento de hueso, madera o metal, ó de otra manera alguna que tenga encuentros, azares o reparos; como tambien el de taba, cubiletes, dedales, nueces, correguela, descarga la burra, y otros cualesquiera de suerte y azar, aunque no vayan señalados con sus propios nombres…”
Com molts altres jocs d'apostes, les autoritats el volien controlar a causa del benefici econòmic que en podrien treure i a l'alienament que provocava a la població, per això es tornà a legalitzar limitant la quantitat de les apostes. Es té constància que es cobrava 27 vegades l'aposta feta si es feia només sobre un número i s'encertava, i 2 vegades i mitja si es jugava a 10 números.
Evolució de les auques
L'auca més antiga de la que es té constància data de 1676 i és obra de Pere Abadal, on es representen una sèrie de dibuixos anomenats de "sol i lluna". Es poden distingir animals (oca, lleó, mussol, gall, gallina, bou o cabra), plantes, criatures fantàstiques (dracs, sirenes i centaures), elements del seguici festiu (àliga reial, mulassa i gegants) i elements astrals (sol i lluna). Al segle XVIII apareixen auques amb gravats d'arts i oficis, cohabitant amb les de "Sol i lluna". En paral·lel a les auques que serveixen per jugar en van apareixent més que adoptaren altres funcions.
Al darrer terç del segle XVIII les auques prenen un caràcter didàctic i sorgeixen noves temàtiques com els jocs d'infantesa, el món al revés, els exercicis gimnàstics o els animals. En aquest punt les vinyetes comencen a acompanyar-se de text i seguiran evolucionant cap a una vessant popular i didàctica. Van esdevenir elements de forta importància social en temps on les notícies, l'educació i la cultura no arribaven a tothom. Servien per recordar i explicar fets (coronacions, batalles, naixements, defuncions, aniversaris, etc.), per a educar a infants, per seguir el calendari (fires, aplecs, mercats i festes) o per fer publicitat de petits comerços.
Un exemple clar del poder d'aquestes històries pictòriques, és la importància que tingué durant la Guerra Civil. L'auca va ser emprada com a eina propagandística de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de mostrar la realitat cultural catalana, mantenir l'entusiasme del poble i fomentar la lluita antifeixista.
Una altra mostra de la importància de les auques en la societat fou el fet que d'elles se'n derivaren petites comèdies de teatre casolanes conegudes com de sala i alcova. Els rodolins, la narrativa i el fil conductor de les auques eren uns dels motius per entendre com aquestes van servir d'inspiració per al poble a l'hora de crear obres i entreteniment.
Comments