El Cu-Cut, la sàtira com a arma

Si heu llegit o, si més no, fullejat el primer número del Cigaló, haureu vist les nombroses aparicions d’un personatge murri i panxut, enfaixat i enfundat amb una voluminosa barretina: en senyor Cu-Cut. Aquest fou el personatge distintiu del setmanari satíric el ¡Cu-Cut! (2 de gener de 1902 - 25 d’abril de 1912) que apareixia tant en portada com en vinyetes per fotre un “rapapolvo” als polítics, burgesos i la societat en general.

El Senyor Cu-Cut

L'encarnació del típic pagès català, obra mestra de l'artista barceloní Gaietà Cornet i Palau, es va popularitzar ràpidament entre la societat del moment, especialment els sectors catalanistes, gràcies a l'èxit del setmanari. El personatge va transcendir tant que és creà tota una sèrie d'elements com calendaris, postals, guardioles, ninots i fins i tot un capgròs (Nan Cucut de la Plaça Nova de Gràcia, 1907). També apareixia en nombrosos anuncis de l'època.

El setmanari

El setmanari satíric barceloní es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912. Estava sota el paraigua polític de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, mostrant una actitud contrària al centralisme i al lerrouxisme en particular. Dirigit per Manuel Folch i Torres, comptava amb col·laboradors com Josep Morató i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès. La part gràfica era realitzada pels artistes del moment amb caricatures de Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias Apa, Lluís Bagaria i Smith. Va ser una de les primeres publicacions que van oferir a les dones poder demostrar les seves habilitats artístiques. Entre les signatures femenines destaquen dibuixants com Lola Anglada, Elvira Cornet, Pilar Junceda, Josefa Porxas, Mimi i Anna Maria; i escriptores com Carme Karr i Dolors Montserdà.

La revista es va estrenar el 2 de gener de 1902, editada per Josep Baguñà i impresa per Marià Galve. Del primer número es van realitzar 20.000 exemplars, al cap de poc s'arribarien als 30.000, i puntualment als 60.000, una xifra força alta per aquella època.

La premsa satírica de principis del segle XX era una eina per fer política, l'humor i la sàtira de ¡Cu-cut! van afavorir la creació de noves revistes que seguien un mateix estil de sàtira catalanista. Així doncs nasqueren publicacions com La Tralla (1903-1907), La Barretina (1903), La Tralla del Carreter (1903-1904), Or i Grana (1906-1907) o Metralla (1907-1909). Altres que ja existien com La Campana de Gràcia (1870-1934) i L'Esquella de la Torratxa (1879-1938) van revisar la seva línia editorial, incorporant nous dibuixants i virant cap al catalanisme. També va influir en altres publicacions com Papitu (1908-1936), L'Hereu (1913-14), La Piula (1916), Cuca Fera (1917), L'Estevet (1921-23) o El Borinot (1923-1927)

La Cuartelada

Més comunament coneguda com els Fets del ¡Cu-Cut!, foren una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-cut! i del diari La Veu de Catalunya. L'exèrcit espanyol havia estat un dels grans castigats per part de la revista, ja que va esdevenir una institució anacrònica i inoperant que a Barcelona representava la repressió del govern centralista. El general Weyler i recent derrota de Cuba per part dels militars espanyols eren tema habitual dels humoristes.

El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint de l’àpat multitudinari per celebrar la victòria de les eleccions municipals, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aquests fets va encendre la ràbia dels militars que destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Després de l'assalt dels militars, el Govern va suspendre'n la publicació. El següent exemplar, el número 205, no va veure la llum fins al 28 d'abril de l'any següent. Durant aquest temps, l'editor va intentar burlar el govern i seguir el contingut del cucut amb un nom diferent. La revista Garba, d'art i literatura, va canviar de format amb una capçalera redibuixada per Cornet i amb unes seccions i contingut pràcticament calcades del ¡Cu-cut!. Malgrat l’intent, el governador civil de Barcelona va suspendre immediatament la revista.

Els actes van desembocar en clima d’encara més tensió, a Catalunya va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesió als assaltants. El govern, davant la crisi provocada per l'incident, va prendre la decisió de castigar els militars. Amb el nomenament de Segismundo Moret com a president del govern espanyol, es suspengueren les garanties constitucionals a Barcelona i s’impulsà la Llei de Jurisdiccions, que va posar les ofenses a l'Exèrcit i els símbols i unitat d'Espanya sota jurisdicció militars.

Les relacions entre l'exèrcit espanyol i el catalanisme eren dolentes. Durant el mes de maig d'aquell any, el periòdic independentista La Tralla havia publicat un número extraordinari dedicat a commemorar la independència de Cuba, pel qual foren processats el director, Josep Maria Folch i Torres, i tres redactors.

Aquests incidents cal veure’ls com la reaparició del militarisme en la vida política espanyola. Els 'fets del ¡Cu-Cut! serveixen als militars per reafirmar la seva importància , combatent el que consideraven un perill separatista, segons ells, excessivament tolerat pels governs.

La fi del setmanari

El dia 25 d'abril de 1912 es va publicar l’últim número del setmanari, a causa del malestar polític causat per una portada referent a un viatge de l'Orfeó Català a Madrid. Aquesta mostrava el fundador i director de l’Orfeó Català, Lluís Millet, fent d’Orfeu amansint les feres de la capital. En aquells moments els dirigents de la Lliga Regionalista negociaven amb el Govern espanyol el projecte de Mancomunitat. La indignació va ser tan gran a Madrid per aquell dibuix que la Lliga, ofesa, es desvinculà del setmanari i en va "aconsellar" la suspensió. Davant d'aquest esdeveniment, l'equip de ¡Cu-Cut! va decidir suspendre'l. Gran part de la redacció de la revista va seguir amb el setmanari de sàtira infantil En Patufet (1904-1938).